“Plou a Bots I Barrals” de Mercè Ubach és un llibre que transporta el lector a un món on la imaginació i l’humor coexisteixen de manera màgica. Publicat per l’Abadia de Montserrat, aquest llibre, especialment en la seva edició en català, és una experiència literària única, tot i que no apta per a aquells que busquin narratives serioses i lineals. Aquest llibre ha aconseguit captar l’atenció d’un públic ampli, des de nens fins a adults, gràcies a la seva singularitat, a la seva expressivitat i a la seva rialla. Ubach, coneguda per la seva estilística particular, ofereix una obra que desafia les expectatives i convida a la lectura lúdica i reflexiva.
Aquest és un llibre que es llegeix per gaudir de la sorpresa, per riure amb els personatges i per reflexionar sobre el món que ens envolta. La peculiar manera d’escriure d’Ubach, amb els seus contes esbojarrats, les seves preguntes sense resposta i els seus jocs de paraules, fa que la lectura sigui una aventura constant. No és un llibre per absorbir passivament, sinó per participar activament en la construcció del significat.
La història de “Plou a Bots I Barrals” gira en torno a dos bessons, Geni i Al, que viuen en un entorn fantàstic, ple de personatges bizarros i situacions absurdament divertides. La narració no segueix un ordre cronològic estrictament definits; més aviat, és un entramat de contes connectats per temes com la imaginació, la curiositat, i la necessitat de comprendre el món que ens rodeja. La trama principal rau en la cerca de Geni i Al d’un objecte misteriós que, segons les seves pròpies interpretacions, pot ser la clau per a resoldre els enigmes de la vida.
Ubach utilitza la llenguatge de manera brillant, amb moltes expressions vives, rimes i jocs de paraules. Això crea un estil que és, sens dubte, distintiu. El llibre està ple de preguntes esbojarrades i serioses, grans i petits, que permeten a les nits explorar la realitat i, sobretot, entendre si han entès tot. Tot i que la història sembla simple a primera vista, és plena de matisos i de referències culturals que donen lloc a un joc intel·ligent i gratificant. El to general és alegre i humorístic, però Ubach també aborda temes profunds com la identitat, l’amistat i la importància de la imaginació.
La construcció de la història també és un element clau. Ubach utilitza freqüentment el «modisme», una tècnica que consisteix en fer una oració que pot semblar il·logista, però que en realitat té un significat ocult. Aquest fet permet al lector examinar la llenguatge i la forma en què hem de pensar per a interpretar les coses. L’autor fa servir el modisme per crear un efecte de sorpresa, però també per provocar la reflexió. El sentit de l’absurd i la capacitat de qüestionar les respostes fàcils són característiques essencials de la narrativa d’Ubach.
El primer part del llibre està dedicat a l’experiència de Geni i Al amb «Els Gegants». Són dos menuts que conviuen en un entorn inusual amb una sèrie d’elements fantàstics, per exemple, amb una porta que porta a un altre mund, una casa que es mou i un llac on els peixos són de colors brillants. La interacció d’aquests dos menuts amb els gegants, que tenen un pensament clarament diferent del seu, són grans moments de rialles i d’admiració. La història explora la necessitat de ser creatius i de pensar diferent.
Un dels elements més destacats del llibre són les preguntes que planteja Ubach. Per exemple, Geni i Al demanen a les seves mares per què els arbres tenen coses que són com les persones. Altres preguntes, com per què hi ha un gegant a la platja, o perquè la porta s’obrí per si sola. Aquestes preguntes no tenen respostes fàcilles, i per tant, permeten que les nits s’adreixin a la imaginació i a la curiositat. Aquestes preguntes, juntament amb les rialles del personatge, fa que el llibre sigui un gran moment per a compartir i per a recollir les idees.
Al final, el llibre ofereix una solució que és el «Modisme». La frase que apareix al final és «Com era fa? Com era fa?» Aquesta frase, en realitat, fa referència a la idea que és important tenir la curiositat i la imaginació, no només per conèixer el món, sinó per a que visquem una vida que valga la pena. Ubach utilitza el modisme per fer referència a la idea que les coses poden ser diferents a com les veiem.
Opinión Crítica de Plou A Bots I Barrals (Edición En Catalán)
“Plou a Bots I Barrals” és un llibre excepcional que ha aconseguit capturar l’atzavori de joves i adults. Mercè Ubach ha creat una obra que es caracteritza per la seva originalitat, el seu humor i la seva profunditat. L’estil d’Ubach és distintiu i enganxador, i la manera en què utilitza el llenguatge és un dels seus punts forts. L’autor és un mestratge de la llengua i en fa un ús molt creatiu, que serveix per a fer que la lectura sigui una experiència gratificant.
La construcció de la història és innovadora i desafiadora. Ubach utilitza el “modisme” de manera brillant per provocar la reflexió i per animar les nits a qüestionar les respostes fàcils. El llibre no pretén ser una història lineal i senzilla, sinó més aviat una experiència que estimula la imaginació i el pensament crític. Ubach ha creat un univers on les regles no hi són i on el lector pot ser un participant actiu.
Tot i que el llibre pot semblar pretensió per a alguns lectors, és una obra que recomano al 100%. És un llibre que ofereix un gran moment de rialles i de reflexió, i que pot ajudar a les nits a desenvolupar la seva imaginació i el seu pensament crític. “Plou a Bots I Barrals” és un llibre que marcat i que hauria de llegir qualsevol persona que vulgui gaudir d’una experiència literària original i estimulant. És una obra que pot ser interpretada de moltes maneres i que deixa espai per a la interpretació personal.
