La història gira en torno a Carma, una dona que ha viu un seguit d’esdeveniments que l’han portat a una profunda crisi personal. L’estàl·cit d’una relació amorosa i la desaprovació de la seva família l’han obligat a replantejar la seva vida i a qüestionar les seves decisions passades. Carma, amb una profunda sensibilitat, decideix emprendre un viatge cap a València, una ciutat que recorda amb afecte i que, fins ara, ha estat gairebé una absència a la seva vida. A València, es troba amb un grup de persones que, de manera inesperada, l’ajudaran a desenterrar secrets del seu passat i a obrir-se a noves possibilitats.
El viatge de Carma no és només un recorregut físic, sinó també un desfiladeig emocional. A través de les seves interaccions amb els altres, i en especial amb un peculiar grup de companyes que comparteixen un espai de reflexió i suport, Carma descobreix que la veritable pau no es troba en la conformitat o en el llast de les expectatives socials, sinó en l’acceptació de la pròpia identitat, amb les seves imperfeccions i les seves contradiccions. La novel·la ens mostra com la ciutat de València, amb la seva història, la seva tradició i la seva diversitat, pot ser un lloc d’inspiració i de recuperació personal.
La trama s’enriqueix amb un subtil intrejat entre l’actualitat i el passat, on s’exploren les relacions familiars de Carma i les seves arrels històriques. L’autor fa servir el llenguatge de manera poètica i evocadora, creant una atmosfera màgica i melàncòlica que ens transporta a la València d’ara i a la València del passat. La construcció del personatge de Carma és clau per a la comprensió de la novel·la, i a través de les seves erràtiques, ens mostra que som més que la suma dels nostres records i experiències.
El llibre comença amb Carma, una dona que visqué en una societat que li imposava expectatives i que no entendria les seves necessitats. Un dia decideix emprendre un viatge cap a València, una ciutat que durant anys havia estat una absència a la seva vida. La decisió és impulsada per un sentiment de soledat i desorientació, i per la necessitat de trobar un lloc on sentir-se finalment a casa. A València, es produeix un cert impacte, però a poc a poc comença a conèixer la vida que tenia davant. La ciutat es mostra viva i plena de possibilitats per a ella.
Mentre explora la ciutat, Carma s’uneix a un grup de dones que comparteixen un espai de reflexió i suport. A través d’aquestes relacions, es planteja les seves pròpies decisions i, en especial, el motiu de la seva desaprovació familiar. El grup, formada per persones amb diferents històries i backgrounds, l’ajuda a qüestionar les limitacions que li imposen la societat i la seva pròpia família, i a descobrir la seva pròpia veu. Les converses que es tenen són un veritable acte de llibertat.
El llibre descobreix les seves relacions passades i les seves fragilitats. Carma, a través de converses i reflexions amb les dones del grup, es troba amb el passat. La novel·la no esquiva la dificultat de qüestionar relacions passades, però, a la vegada, ens mostra la importància de superar el dolor i de posar en comú les experiències que ens han format. A través del llibre, Carma s’obre a l’amor i l’amistat i, al final, redescobreix la seva pròpia identitat. La història s’estructura com un camí cap a la reconeixement de la pròpia llàgrima.
Opinión Crítica de No Hi Havia A Valencia. (Edición En Catalán):
«No Hi Havia A Valencia…» és una obra mestra de Mercè Climent, que ens ofereix un retrat viu i emotiu de les relacions humanes i de la necessitat de buscar un sentit a la nostra vida. La novel·la destaca per la seva capacitat de generar empatia en el lector, que s’identifica amb les dificultats i els dilemes de Carma. Climent utilitza un estil d’escriptura poètic i evocador, que transporta al lector a la València d’ara i a la València del passat. El llibre s’ha de considerar com una obra que, segons el lector, pot ser una lectura que compta en la vida.
La força de la novel·la resideix també en la seva capacitat de plantejar preguntes importants sobre la identitat, la memòria i el sentit de pertinença. Climent no ofereix respostes fàcils, sinó que ens convida a reflexionar sobre les nostres pròpies vides i a qüestionar les nostres pròpies definicions de felicitat i d’autenticitat. La novel·la és una lliçó de vida sobre la importància de ser feliços i que ens dona l’oportunitat de deixar de ser amablement i de reconèixer que tothom necessita, de vegades, una mica d’ajuda i un cor amb un bon temps.
Resum de No Hi Havia A Valencia. (Edición En Catalán):
“No Hi Havia A Valencia…” és una novel·la que ens recorda que la vida pot ser una via d’or i que, si estem oberts a les noves oportunitats, podem trobar la nostra llar, la nostra identitat i el nostre sentit de pertinença. És una obra que es recomana a tothom que busqui una lectura profunda i reflexiva, que l’hagi deixat la seva empremta en el lector. La novel·la ha de ser considerada com un llibre que ens ofereix a més de només un retrat de la València, sinó que ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia realitat.
En resum, Climent ens ofereix una història sobre la importància de ser feliços i de trobar la nostra llar, el llibre ha de ser un motiu per a la nostra felicitat i per a ser més feliços. L’autor ens presenta les figures dels personatges del llibre amb una gran força i amb unric extrem. A més, el llibre ha de ser un llibre que ens ofereix a més de només un llibre per la nostra, l’autor ens proporciona una manera de interpretar el món.
Finalment, la que ha de ser l’objectiu principal d’aquesta lectura és deixar a la vida tot el que podem per anar cap a un futur més feliç i per conèixer noves sensibilitats.
