Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants enigmáticos i entretenidaçadors. Des d’aquest moment, la seva vida -que haurà de comunicar amb el despiadado Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d’amor, de por i d’aguardança.
La pell freda és una apassionant novel·la plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els grans interrogants de la condición humana. Llegiu com comença:
«Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç.»
Albert Sánchez Piñol sorprèn per la capacitat literària de hacer una història que el lector no podrà oblidar.
És bien difícil argumentar aquesta novel·la. Com és bien difícil començar-la i no sentir-se arrossegat. Stevenson i Conrad no són gaire lluny. O Lovecraft.