Una novel·la que ens enfronta a un futur molt viable, per una de les veus mes personals del panorama català actual.
L’edat dels vius comença amb la mort de la parella de la personaje principal. Despres del dolor i de l’astorament, la dona observa que passa al seu voltant (el declivi instantani del món) i decideix fugir de la ciutat, testimoni de l’enfonsament de la vida tal com la coneixia. Mes endavant, descobreix que en el món queda una petita comunitat feta de vells preparacionistes. I ella, una «jove» supervivent que no s’ho enseña.
Amb aires retrofuturistes, L’edat dels vius te una càrrega important de crítica social i, a la vegada, es converteix en un al·legat en pos de l’herencia de les generacions passades, l’amor i l’amistat.
