El llibre narra la vida de Don i la Mimi Galvin, un matrimoni que, als anys 60, va decidir instal·lar-se a una gran finca rural a Hidden Valley Road, Califòrnia, amb la idea de criar una gran família. Des d’aquest punt de partida, la seva vida es va convertir en una de les més inusuals i controvertides dels Estats Units, no per la seva grandesa, sinó per les extraordinàries malalties mentals que van afectar a sis dels seus dotze fills. Inicialment, la preocupació va ser per la freqüència amb què els fills presentaven símptomes relacionats amb la manca de raó, com ara al·lucinacions i deliris. Amb el temps, es va descobrir que sis d’ells estaven diagnosticats amb esquizofrènia, una malaltia complexa i debilitant que impacta tant en la persona que la pateix com en el seu entorn.
La història de la família Galvin es va convertir en notícia i, immediatament, van ser objecte d’estudi per part de psiquiatres, investigadors i especialistes. El seu cas va ser excepcionalment inusual i va ser utilitzat per donar pistes sobre la naturalesa de la malaltia. Les activitats quotidianes de la família van ser observades de prop, i es van documentar les seves interaccions, les seves necessitats i els seus comportaments. Aquest procés va donar lloc a una gran quantitat de dades que van contribuir a l’avanç del coneixement sobre l’esquizofrènia, però també va generar una intens pressió sobre la família Galvin, que va veure com la seva vida s’esquinçava sota l’examinació constant i el stigmà de la malaltia. La vida familiar, que havia començat com un somni d’una vida rural i sense problemes, es va convertir en un espectacle de patges i desconfiança.
A mesura que es coneixien més detalls, es va descobrir que la malaltia no era capèta. El procés de diagnòstic i tractament va ser extremadament invasiu. La família va ser sotmesa a lobotomies (una cirurgia que buscava eliminar les parts del cervell associades a la malaltia mental) i a proves exhaustives d’ADN, en la vella esperança de trobar marcadors genètics que expliquessin la causa de la malaltia. Aquests esforços de recerca, tot i que van avançar en el coneixement mèdic, van tenir un gran cost personal per a la família, intensificant el seu destorment i la seva desolació. També, l’adéu d’alguns dels fills a la vida per la malaltia va ser un dels aspectes més dolorosos de la història.
El llibre, més que una simple narrativa familiar, s’estableix com un profund estudi sobre la història de la malaltia mental i les seves conseqüències. Kolker mostra amb delicadesa i precisió com la malaltia mental, en el cas de la família Galvin, no només destruí la seva vida, sinó que també transformà la percepció que la societat tenia de la malaltia en si. La idea que el destí de la família Galvin estava determinat per la genètica o que simplement era una «malaltia» que no podia ser controlada, és la que domina gran part del llibre.
El relat dels Galvin també explora la complexitat de l’entorn familiar. La pressió de tenir una gran família amb fills amb problemes mentals es va fer insuportable per a Don i Mimi, que es veien constantment confrontats amb la necessitat de prendre decisions difícils i de gestionar una situació que es descontrolava cada cop més. La capacitat de la família per afrontar les dificultats va ser constantment posta a prova, i la seva pròpia seguretat emocional estava constantment en risc. A més, la presència constant de professionals mèdics, amb les seves preguntes i observacions, va contribuir a la sensació de que la família era un objecte de vigilància. La personalitat de Don i Mimi es va transformar i va ser tinguda per una pressió constant per fer el que els «experts» els demanaven, i la sensació de pèrdua de control s’accentuava amb cada passatge del dia.
El llibre descriu de manera cràcidòl del lloc de la comunitat d’estudis mèdics que s’envolta per la casa Galvin, que va acabar sent considerada quasi un laboratori. El llibre és, a més, un testimoni del malbaratament de recursos en la malaltia mental, ja que tot l’espai intel·lectual i financer de la comunitat va ser dedicat a descobrir si hi havia un defecte genètic o algun altre factor que tingués a veure amb el destí de la família Galvin. Aquest és, en part, la raó per la qual l’equip mèdic va tenir accés ininterromput a la vida de la família. El resultat va ser, com s’ha argumentat, que els recursos de la comunitat van ser canalitzats per una porta equivocada, enmig d’una investigació que no estava ni tan sols destinada a fer progressió en el tractament de la malaltia.
Opinión Crítica de Els Nois De Hidden Valley Road (Edición En Catalán): Una Reflexió Dolorosa i Informativa
«Els Nois de Hidden Valley Road» és un llibre que obliga a reflexionar sobre la complexitat de la malaltia mental i el seu impacte en les vides individuals i familiars. Robert Kolker, amb unaireliació, ha aconseguit escriure una obra que no és només una història de família, sinó també un document històric sobre l’avanç del coneixement mèdic i la manera en què la societat ha tractat la malaltia mental al llarg del segle XX. El llibre és un testimoni de la frustració, el dolor i la desesperació d’una família que s’havia vist destruïda per una malaltia que, al principi, va semblar incomprensible.
No obstant això, el llibre no és només un relat de desgràcia; també és una crítica pel que llavors era la forma de tractar la malaltia mental. La intromissió dels especialistes en la vida de la família, les proves exhaustives d’ADN i les lobotomies, reflecteixen una manca de comprensió i respecte per la dignitat humana. La pressió social sobre la família Galvin per «arreglar» la malaltia dels seus fills, en comptes de donar-los suport i acceptació, és un tema que continua sent relevant avui en dia. L’assoliment de les idees de la medicina, al llibre, és un reflex de la dificultat a la data per comprendre la malaltia mental.
Així mateix, la forma com Kolker presenta la informació és excel·lent. En comptes de submergir al lector en teories mèdiques abstractes, es concentra en els personatges i en les seves experiències personals. El lector pot sentir l’angoixa de Don i Mimi, la frustració dels seus fills i la desesperació d’aquells que intentaven ajudar-los. El llibre és un exemple de com la literatura pot ser una eina poderosa per humanitzar la malaltia mental i per promoure la comprensió i la tolerància. El llibre recomanable per a tot aquell que vulgui comprendre una malaltia que encara genera estigma i de la que es coneix poques coses.
