La base de la publicació és la construcció d’un llibre únic, que utilitza el ciríl·lic com a eix estructural. El ciríl·lic, amb les seves trenta-tres lletres, serveix com a fonament per a la creació d’un diccionari poètic. Cada lletra del ciríl·lic correspon a una paraula russa, escrita originalment i també en la seva transcripció al català. Aquestes paraules no són elegides per la seva importància històrica o cultural, sinó per desitjos propis de la memòria i la imaginació de l’autor/a. El procés de selecció és deliberadament arbitrari, i és aquí on es troba el cor de la obra.
La paraula russa és el punt d’inici per a un reflexió sobre un fenomen específic, un element de la cultura, o una personalitat rellevant de la història del segle XX rus. Per exemple, la lletra “А” podria associar-se a la figura de Anton Chejov, mentre que “Б” podria ser vinculada amb la Revolució Russa. No obstant això, l’autor/a no es limita a fer referències explícites. Cada entrada del diccionari està carregada d’anècdotes personals i fragments de memòria. Aquestes anècdotes, que no sempre tenen una relació directa amb la paraula russa assignada, es fan servir per donar vida i color a les entrades del diccionari, i per enriquir la lectura.
L’estructura fragmentada del llibre permet a l’autor/a entrellar, d’una manera fragmentària, les seves petites històries particulars a la gran història del segle XX rus. L’autor/a no busca construir un relat lineal de la seva vida, sinó que explora les connexions entre el seu passat personal i la història més ampla, mitjançant la paraula russa com a eix central. Aquesta connexió pot ser capritjosa, i pot fer que l’autor/a, sota un punt de vista en constant evolució, hagi explorat un tema en un moment i, posteriorment, s’hi haja apartat.
El procés creatiu de l’autor/a és complex i intel·ligent. Inicialment, l’autor/a sembla desconcertat/da per la dificultat de parlar de la seva pròpia vida. No obstant això, a mesura que el projecte avança, i davant la necessitat de crear una obra amb vocació de «diccionari poètic», l’autor/a s’adona que el seu objectiu principal és fer un homatge als seus avantpassats i d’entrellar, d’una manera fragmentària, les seves petites històries particulars a la gran història del segle XX rus.
L’autor/a utilitza el ciríl·lic com a eix central, però el fa d’una manera molt personal i subjectiva. Les paraules russes són el punt d’inici per a reflexions i interpretacions, i les anècdotes personals, tot i que no sempre són explícites, donen vida i profunditat a les entrades del diccionari. Aquest estil, tot i que pot semblar desconcertant a primera vista, és el que fa que “El Conte De L Alfabet” sigui una obra tan original i provocadora. El llibre no pretén ser una història tradicional, sinó més aviat un laboratori de memòria i cultura.
La riquesa de la obra rau, en part, en la seva aposta per l’exploració, més que pel coneixement. L’autor/a no ofereix resoles, sinó que deixa l’espectador en el llibre amb la responsabilitat de descobrir i de connectar els punts. A més, l’autor/a recobreix un llegat cultural, en particular les relacions entre Rússia i els Països Catalans, l’estudi i la difusió d’una cultura que, fins llavors, havia estat minoritària, amb l’objectiu de donar visibilitat a la memòria i a la sensibilitat a les cultures dels territoris que formen part de l’entorn català.
Opinión Crítica de El Conte De L Alfabet (Premi Nuvol 2022) (Edición En Catalán):
“El Conte De L Alfabet” és un llibre que exigeix paciència i atenció. No és un llibre que es pot llegir de cop, sinó que cal apropar-se amb calma, per a investigar i entendre les connexions entre les diferents entrades del diccionari. No obstant això, la recompensa per la paciència és considerable. La publicació és una obra original i intel·ligent, que ofereix una perspectiva única sobre la memòria, la cultura i la història.
L’estil de l’autor/a és evocador i poètic. Els fragments, les anècdotes i les reflexions, tot i que sovint són desconcertants, tenen una gran bellesa i potència. Aquesta bellesa rau, en part, en la seva originalitat. L’autor/a no fa cas de les convencions narratives, i ofereix un retrat de la memòria i de la història que és totalment subjectiu. No obstant això, aquesta subjectivitat no fa que la publicació sigui menys rica i interessant. De fet, és la clau del seu èxit.
És important tenir en compte que «El Conte De L Alfabet» no és un llibre per a tothom. Podria ser massa complicat per a aquells que busquen una narrativa lineal i coherent. Però per a aquells que estan disposats a experimentar, a desafiar-se i a reflexionar, la publicació ofereix una experiència literària única i enriquidora. Per tant, l’obra de l’autor, que busca estirar al màxim les seves facultats interpretatives, constitueix una realització que mereix ser valorada.
En resum, “El Conte De L Alfabet” és una obra que recomano amb entusiasme. És un llibre que, una vegada superades les poques dificultats inicials, pot reconèixer la seva singularitat. Per tant, l’obra pot servir com a eix que permeti la consciència i la reflexió sobre la importància de la memòria i de la cultura en la vida de qualsevol persona.
