La novel·la s’obre amb un ambient estrany i d’enigma. Bruno, un jove viciós per l’oci i l’alcohol, es troba amb Guy, un arquitecte jove i prometedor, en un compartiment de tren de nit. La coincidència és un casual, però la soledat de la nit i l’oportunitat de parlar, l’únic objectiu real de Bruno, culminen en un intercanvi inicial d’escalfament. Bruno, amb la seva naturalesa capciosa, comença a fer preguntes sobre la vida de Guy, no de manera casual, sinó amb un preu alt. L’objectiu, el converteix en una persona que busca desesperadament una manera de pertorbar la vida de l’arquitecte.
El canvi de semblant es produeix quan Bruno, amant dels jocs mentals i les oportunitats de desprofitar als altres, proposa a Guy un pacte d’una forma extraordinària: ell mataria a la dona d’en Guy i, a canvi, en Guy s’encarregaria de fer desaparèixer al pare d’en Bruno. El que fa que aquest pla sigui tan aterrador no és la idea en si mateixa de la crima, sinó la normalitat amb què Bruno la presenta, com si fossen les opcions més raonables per a un individu amb un instint de manipulació. Aquest intent de convertir la vida d’un altre individu en un terreny de joc, és un reflex de la deshumanització i la falta de compassió que podem trobar en persones amb certs desig.
El raonament de Bruno s’alimenta de la fragilitat de la dona d’en Guy, que sembla estar propensa a ser controlada per la seva família i, per tant, a ser més vulnerable. El pacte es basa en una suposició de control i, alhora, en la creença que la vulnerabilitat de la dona pot ser explotada per donar l’ascens de Guy. La possibilitat que el pare de Guy, una figura econòmica que pretén destrossar la vida de Bruno, s’injecta amb la idea que la donació o el benestar no han de ser una benedicció. L’acord es desenvolupa de manera tan desarmadora que el lector comença a qüestionar-se la ressonància moral de l’intercanvi.
El principi de la novel·la està ple d’una tensió sàpiga. La conversa entre Bruno i Guy es desenvolupa a poc a poc, amb Bruno utilitzant preguntes subtils i indirectes per descobrir la situació de la dona d’en Guy i la seva relació amb la família. La presència de la dona d’en Guy, en el context de la vida d’en Guy, és una font de vulnerabilitat per a Bruno, i l’està aprofitant de manera intel·ligent. El resultat és la lenta i gradual s’injecta un sentiment de vulnerabilitat a la vida d’en Guy.
L’atzecament d’aquest intercanvi i la proposta de Bruno sorgeixen de l’estat d’angoixa de Bruno per el seu pare, i des d’aquí, es crea la possibilitat de l’acord. Aquest plantejament de Bruno té una capacitat dramàtica que ha de ser presa en compte per entendre l’impacte de la escena. La manera en què s’estableix la situació, permet que el lector entreqi la sensibilitat de Bruno a la lliçó i a la possible presa de decisions per part de Guy.
La reacció inicial de Guy, és demençament i sorprenent, és un testimoni de la presència de la moralitat, la que podria ser l’aspecte més interessant de la novel·la. La seva negativa a acceptar la proposta, no es basa en la raó de la situació, sinó en una sensibilitat moral. La seva reacció, és un reflex de la capacitat de Guy per desenvolupar un sentit de la justícia. La situació s’amplia amb el trencament.
No obstant això, la sensibilitat moral de Guy no evita l’horror que va seguir. Després que Guy rebutja la proposta, s’esvaeix, i des d’aquí, s’inicia l’horror. Quan es desaixorna el tren, i des d’aquí, desapareix la dona d’en Guy, i des d’aquí, s’inicia una cadena d’esdeveniments que es convertiran en l’element central de la novel·la. La mort de la dona es presenta com a un accident, o per altres circumstàncies, que no tenen a veure amb la intenció d’en Bruno.
Opinión Crítica de Desconeguts En Un Tren (Edición En Catalán): Un Clàssic del Suspense
“Desconeguts En Un Tren” és una obra mestra del gènere del thriller psicològic, i una de les novel·les més inquietants de Patricia Highsmith. El que la fa tan memorable és la seva capacitat per explorar la complexitat de la natura humana, i el potencial de mal que pot ocultar-se en els personatges més aparentment normals. La novel·la no ofereix resolsucions fàcils, ni moralitzacions explícites. En l’extrem, la novel·la ens ofereix una visió realista de l’ombra humana.
La força de la novel·la rau en la seva ambientació i en la construcció de la tensió. El viatge de nit en un compartiment de tren és un espai claustrofònic, ideal per a la tensió psicològica. Highsmith utilitza la descripció del paisatge i del temperament dels personatges per a augmentar la tensió i per a establir un clima de suspens. La novel·la no es basa en l’acció violenta, sinó en la sugestió, en la insinuació, en la creació d’una atmosfera on el lector sent que hi ha un perill imminent.
Finalment, “Desconeguts En Un Tren” és una novel·la que requereix la reflexió. Nosaltres ens preguntem com creuríem que agafària el que fa un individu quan s’enfronta a una temptació. La novel·la ens ret homenatge a la idea que la moralitat és susceptible a la influència i que la temptació pot ser més poderosa que la nostra pròpia voluntat. I alhora, el concepte de la dona com a objecte de control és una reflexió important que encara ens cal revisar avui.
Recomanació: Si busqueu una novel·la que us faci pensar, que us hagin a fer qüestionar els vostres valors i que us deixi amb una sensació d’angoixa, «Desconeguts En Un Tren» és una excel·lent opció. És una lectura que no oblidareu.
