La novel·la s’obre amb la descripció d’un paisatge de bosc i muntanya, una ambientació que estableix un ambient de misteri i tensió. Jan Sutter, un jove retratista, es troba en una situació de perplexitat. Després de la mort de la seva mare, Teodora Sutter, una talentosa violinista, es veu embarcat en una investigació que el portarà a descobrir la vida secreta i la peculiar afició del seu pare, Coppelius. Aquest últim, un inventor excèntric, s’havia dedicat a la creació d’automats, dispositius mecànics amb una sensibilitat persimplat. Des del moment en que Teodora va morir, Jan comença a sospitar que la mort no va ser un accident, sinó el resultat d’algun tipus d’experiment de Coppelius.
La història descobreix que Teodora, a través d’un pacte amb Coppelius, havia estat involucrada en la creació d’un automaton, un ésser artificial que imitava la vida humana. Aquest automaton, que es deia «Aurora», estava dissenyat per ser un company per a l’ànima, una forma d’evadir-se de la mort. No obstant això, la voluntat d’Aurora no va ser mai completament separada de la de Teodora. El que Jan descobreix és que el futur moviment d’Aurora ha estat el responsable de la mort de sa mare, quan el seu moviment es va descontrolar i va causar un accident mortífer. La raó del desencís ha estat la desesperació de Teodora per retornar a la vida a la seva mare, i ha estat en el determinat que va promoure la creació de l’automat.
La trama gira en torno a la necessitat de Jan de replicar l’automàton, amb l’objectiu de retornar a la vida a la seva mare. Aquest repeteix i va a perfeccionar el maquinari de l’automat, creant un nou automaton amb un propòsit que és similar al de l’anterior, un parell d’ànimes que comparteixen un destinament obert, un cicle sense fi. Però, a mesura que Jan s’adentra en la investigació, descobreix que el maquinari de Coppelius està imbuït d’un poder misteriós, un element que desafia les lleis de la natura i la vida.
Jan, amant de la pintura i la representació de l’ànima, es veu involucrat en la complexa història de Coppelius i Teodora, una història que es revela com una seqüència de circumstàncies en què el temps s’ha barrejat i que el futur s’ha convertit en un espellat del passat. Jan, impulsat per la desorientació i un sentiment d’obligació, decideix que el seu objectiu és crear un nou automaton. Però, per a fer-ho, ha d’entendre la lliçó que havia de donar-li Teodora a Coppelius i la que s’ha passat per sobre de la seva ment.
El novel·lecte explora la idea que l’ànima humana pot ser capturada i imitat a través d’un mecanisme, i que, fins i tot quan l’ànima deixa de funcionar, la ment de la persona continua. Perquè s’arribi a la solució, l’autòmata ha de ser perfecte, però l’objectiu d’aquest perfeccionisme és la imitat d’un altre ésser que ha mort. Jan, amb la ajuda de l’automata, experimenta i fa servir la seva ment per crear un dispositiu que ha de ser com el seu pare. Aquesta relació amb l’automata li provoca una situació perillar. Jan ha de desenterrar el seu passat, i l’automata li proporciona la solució a la seva desorientació.
La novel·la explora la relació entre la creació i la invenció, l’amor i la pèrdua i el poder del temps. A més, la novel·la és una història sobre l’obsessió, la fragilitat de la memòria i l’ànsia de reviure el passat. La capacitat de Jan per desfer-se d’aquest pensament és un punt focal per a la resolució de la història. L’autor aconsegueix de portar la sensibilitat del lector a un puntò de vista, un moment d’escolta i reflexió.
Opinión Crítica de Coppelius, El Creador D Automats (Edición En Catalán): Un Laboratori de la Menta
«Coppelius, El Creador d’Automats» és una obra que supera les expectatives gràcies a la seva originalitat i a la manera en què l’autor, Rosa Maria Colom Bernat, explora temes profunds. La novel·la no és només un thriller psicològic, sinó una reflexió sobre la natura de l’ànima, la memòria i la relació entre l’home i la màquina. La narració és cautivadora i ambia l’ambient de misteri i tensió des del primer moment. L’estil d’escriptura de Colom Bernat és elegant i evocador, i utilitza un llenguatge ric i detallat que fa que la història sigui encara més immersiva.
La construcció del personatge de Coppelius és un dels punts forts de la novel·la. És un inventor excèntric, totalment consumit per la seva creativitat, i la seva història és un reflex de la nostra pròpia obsessió per la innovació i la conquesta. La novel·la, alhora, explora la idea que la tecnologia, fins i tot en les seves formes més benigne, pot ser utilitzada per finalitats destructives. La trama està ben estructurada i amb un ritme que manté l’interès del lector fins a l’última pàgina. La novel·lectura de «Coppelius» és una experiència immersiva i inquietant que provocarà reflexions sobre la nostra relació amb el temps, la memòria i l’ànima humana.
Recomanacions: Un Clàssic Modern
«Coppelius, El Creador d’Automats» és una lectura obligada per als amants del gènere de ciència-ficció, del thriller psicològic i de la literatura fantàstica. Aquesta novel·la és un exemple d’obra literària que supera les fronteres dels gèneres, i que ofereix una experiència de lectura única i inolvidable. El llibre recomanable per als qui busquin una història que els faci pensar, que els faci somiar i que els faci qüestionar la nostra pròpia existència. Una història que requereix temps per ser digerida, i que, alhora, ofereix recompenses per a qui s’enforça a dedicar-hi la seva atenció.
