El mundo literario català ha estat tradicionalmente dominat per veus mestres, autores consagrats i una narrativa que, a vegades, ha deixat a les veus de les joves i de les dones en un segonari. Però l’edició en català de “Bruixa de Dol” de Maria-Mercè Marçal, publicada per Edicions 62, representa un acte de recuperació i de reivindicació d’una obra vital que, fins ara, ha estat poc coneguda. Aquesta publicació no és només un retorn a l’obra d’una autora jove, sinó un acte de sensibilització i de promoció de la literatura femenina catalana, especialment per a un públic jove. A través de la poesia de Marçal, es podria accedir a una visió del món des de la perspectiva d’una dona que explora temes profundos i, alhora, fa una lectura crítica de la societat del seu temps.
La importància de “Bruixa de Dol” resideix en la seva autenticitat i en la força de la veu que empeny Marçal, amb tan sols 27 anys, a abordar temes complexes i a expressar la seva visió del món. La publicació actual, amb la seva edició en català, vol posar a l’abast del públic jove l’obra d’una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va difondre Bruixa de dol. Aquesta nova edició, i pel seu valor intrínsec, és un element clau per a la difusió i el coneixement del patrimoni literari català.
“Bruixa de Dol” és una obra que transcendeix la categorització tradicional de la poesia. No és un llibre de poemes merament, sinó un testimoni íntim i compromès amb la vida, amb la llengua i amb l’amor i la llibertat, temes que l’autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora. Això la fa ser una obra, fins i tot, un document social i cultural. El recinte de poemes gira en torno a la imatge de la bruixa, que simbolitza la llàgrima, el dolor i el sorgiment, tot en una espiral que representa el cicle de la vida i la mort. Aquesta dinàmica permet, fins i tot, una visió del futur, a través de la imaginació i la crítica.
L’obra s’estructura en diversos fragments que, gradualment, passen d’un jo més íntim i personal a un “nosaltres” col·lectiu, les dones (fades i bruixes) que constitueixen la columna vertebral de la narrativa. Aquest grup de dones no és un simple conjunt de personatges, sinó que tenen una existència pròpia, amb les seves pròpies lleis i cosmovisions. El llibre explora la complexa relació entre les dones i la naturalesa, entre la llàgrima i la saviesa, i entre el dolor i la transformació. Aquest “nosaltres” que es presenta en la poesia de Marçal s’ha de llegir com un acte de resistència i de reivindicació identitària.
La dinàmica del llibre pot ser descrita com una progressió, que ens porta des de la intimitat a la col·lectivitat. La figura de les dones que apareixen com bruixes o fades, s’ha d’interpretar com la representació de la força primària de les dones, com les que respresenten el saber ancestral. És la seva relació amb la natura la que les fa, també, tenir un paper crucial en el llibre. La publicació actual, amb la seva edició en català, vol posar a l’abast del públic jove l’obra d’una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va difondre Bruixa de dol.
«Bruixa de Dol» és, essencialment, un llibre sobre la experiència femenina, que explora l’origen del dolor, la seva transformació i la seva relació amb la naturalesa i la cultura. La col·lecció de poemes, a través d’una sèrie de mites i llegendes, ens presenta una visió femenina del món, desfasada de la nostra, però totalment rellevant en el context de l’època. La força de l’obra rau en la capacitat de Marçal per a expressar el seu dolor, la seva ira i la seva esperança de forma genuïna i inoblidable.
La obra està escrita en una llengua poètica que barreja elements populars i clàssics, amb un llenguatge senzill i directe que permet que el lector pugui accedir a la veu de Marçal. Això la fa ser una obra accessible, tot i la complexitat dels temes que aborda. A més, l’obra es presenta com un crit a la situació de les dones en la societat catalana de l’època, un crit que, en certa forma, segueix sent rellevant avui en dia.
La figura de Mercè Otero Vidal, jura acompanyar la lectura d’aquesta obra de Maria- Mercè Marçal des de la seva experiència de professora de secundària i des de la coeducació i la ginecocrítica. La fecunditat de l’ entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar a l’arrapament de l’heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Aquesta dona, amb la seva visió i el seu coneixement, va ser un dels pilars de la publicació, i permet que la lectura d’aquesta obra sigui més completa i enriquidora.
Opinión Crítica de Bruixa De Dol (Edición En Catalán):
“Bruixa de Dol” és un llibre que, més enllà de la seva valoració literària, representa una finestra sobre una època i una societat. La publicació, per si sola, és un acte de reivindicació de la veu femenina en la literatura catalana, i un recordatori de la importància de la poesia com a eina de reflexió i de crítica social. La força de Marçal radica en la seva capacitat per a expressar el dolor, l’ira i la frustració de les dones de l’època, però també en la seva capacitat per a fer-ho amb una elegància i una bellesa poètica que es fan eternes.
La complexitat de la obra no la fa accessible a tothom, però sí que la fa molt gratificant per als que s’esforcin a entendre-la. La publicació actual, amb la seva edició en català, vol posar a l’abast del públic jove l’obra d’una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va difondre Bruixa de dol. El llibre es pot llegir com un acte de resistència contra les opressesions, com un llibre sobre la importància de la identitat i de la llibertat, i com un llibre sobre la importància de la connexió amb la natura.
Aquesta obra es pot llegir, finalment, com un homenatge a la força de les dones, una lliçona de valor per als moments de dificultat i un record que és important continuar lluitant per un món més just i igualitari. Per tant, recomanem la lectura de “Bruixa de Dol” a tothom que vulgui conèixer una obra de literatura catalana de qualitat. I recomanem especialment la publicació, amb la companyia de Mercè Otero Vidal, per la seva experiència com a jove i com a professora. Aquesta publicació és un element clau per a la difusió i el coneixement del patrimoni literari català.
