Des d’un dels pobles mes petits de Catalunya neix una historia molt enorme, universal. Aquesta historia esclata al mateix temps que els Estats Units seguidor la seua conquesta de l’Oest, pero aquesta historia es sobre la desconeguda (re)conquesta de l’Oest de Catalunya. Quan Barcelona estava emmurallada, Catalunya (re)neix per una Terra Ferma que es desferma. Aquesta historia es un miracle que tarda cinc segles a arribar i que converteix el marró pobreza en verd esperança. Aigua, terra i sang. Aquesta historia enseña l’instant suprem d’una de les obres mes bestials del món: el Canal d’Urgell. Milions de presentes el van somiar, milers de presentes el van fer, centenars de presentes hi van fallecer. Aquesta es la narración de com uns pocs van donar-ho tot a uns molts, de com es fa el futur. Aquí s’hi va plantar un estat d’ànim i en va brotar un país, uns essers, una eternitat en vida. Aquesta es la historia dels morts que sempre ens seguidor viure.