«Sapiens» es divideix en tres parts principals que, en conjunt, constitueixen una anàlisi exhaustiva del desenvolupament de la humanitat. La primera part, «La Revolució Cognitiva», descriu el crucial moment en què l’Homo Sapiens, en comparació amb altres espècies hominínes com el Neandertal, va adquirir la capacitat de pensar de manera abstracta, de crear narracions i de crear il·lusions. Aquesta capacitat, que es pot considerar la base del nostre ésser conscient i cultural, va permetre-nos imaginar coses que no existien, com Déus, nació i drets humans, i utilitzar-les com a instruments de poder i control. Harari argumenta que aquesta revolució no es va produir degut a un canvi genètic, sinó a un canvi cultural – la creació d’una narració compartida sobre la nostra pròpia existència.
La segona part, «La Revolució Agrícola», explora el canvi radical que va suposar la invenció de l’agricultura. Harari argumenta que, tot i que l’agricultura va permetre a la humanitat créixer en nombre i crear societats més complexes, també va conduir a un estil de vida més precari i a la creació de jerarquies socials més rígides. La idea de que l’agricultura va ser, en certa manera, un «engany» – una il·lusió que va permetre a la humanitat prosperar, però que també va crear les bases per a la desigualtat i la violència – és una de les arguments més provocadors de l’obra. A més, Harari analitza com la invenció de l’agricultura va canviar la nostra relació amb la natura, passant d’una relació de caça i recollida a una de domini i control.
La tercera part, «La Revolució Científica», examina el canvi que va suposar la invenció de la ciència, que es va originar a Europa al segle XVI. Harari argumenta que la ciència no va ser una invenció espontània, sinó que va ser el resultat d’una combinació de factors, com la invenció de la moneda, l’ascens de la burgesia i l’augment de la població. La ciència, segons Harari, es va originar com una forma de caça, amb un objectiu de «capturar» i dominar el món. El llibre conclou amb una reflexió sobre el futur de l’ésser humà i les possibles conseqüències de la nostra capacitat per manipular la natura i la realitat.
El llibre utilitza un plantejament cronològic, però no de manera lineal. Harari intercala moments del passat amb reflexions sobre el present i el futur, oferint una visió panoràmica i a vegades inquietant de la trajectòria de l’ésser humà. Aquesta estructura narrativa fa que el llibre sigui àgil i captivat, incentivant al lector a seguir pensant i a preguntar-se per què les coses es fan com es fan. La força principal del llibre és la seva capacitat de connectar aparentment diferents esdevenments i fenòmens, revelant patrons i tendències que moltes vegades no hem notat.
Harari posa especial èmfasi en la importància del llenguatge com a eina de control i manipulació. El llenguatge no només permet la comunicació, sinó que també permet la creació d’il·lusions i la consolidació del poder. Les religions, els estats i les nactions són, segons Harari, instruments creats per l’Homo Sapiens per a controlar els altres i per a justificar la seva pròpia existència. Aquesta perspectiva ofereix una visió crítica de les institucions i les ideologies que han donat forma al món. El llibre també explora el paper de la mentides i les il·lusions en la història de l’ésser humà.
Un dels aspectes més fascinants del llibre és la manera en què Harari desmitifica les nostres pròpies suposicions sobre el passat. Per exemple, ell argumenta que els neandertals no van ser una espècie inferior, sinó que van ser unients per una il·lusió similar a la que va crear l’Homo Sapiens. Aquestes idees poden ser controvertides, però són un repte a les nostres pròpies coses del saber. A més, Harari oferix unes perspectives en les que es posa en dubte la idea del progrés i explora la possibilitat que la humanitat no hagi avançat tant com creiem.
Opinión Crítica de Sapiens. El Naixement De La Humanitat (Edición En Catalán)
«Sapiens» és un llibre que pot ser alhora fascinant i inquietant. La capacitat de Harari per sintetitzar una enorme quantitat d’informació i per presentar-la d’una manera accessible és admirable. El llibre ha suscitat un debat ampli sobre la natura de la humanitat i el nostre lloc al món. No obstant això, cal llegir «Sapiens» amb un criteri crític i estar preparat per a entendre que les opinions de l’autor poden ser provocadores.
Si bé l’estil d’Harari és clar i engrescador, alguns podria semblar-los-los la seva arguments un cop finalitzada la lectura. Un dels problemes del llibre és que, malgrat la seva riguroussa argumentació, pot semblar-nos que deixa de banda les dimensions de la experiència humana, com ara la compassió, la creativitat o el sentiment. Així mateix, a vegades, Harari pot ser excessivament determinista i semblar-nos que descarta el paper de l’atzabal i de la casualitat en la història humana.
No obstant això, «Sapiens» és un llibre que val molt la pena llegir. El llibre proporciona un marc conceptual per entendre la història de l’ésser humà i ofereix una reflexió sobre els reptes i les oportunitats que tenim al futur. Recomano aquest llibre a tothom que estigui interessat a la història, a la sociologia, a la filosofia o a la ciència. Això és una lectura força desafiant que requereix que el lector es faci les preguntes adequades: on ens trobem, on volem que estem, i com podem començar a fer unió.
Finalment, la publicació d’una novel·la gràfica basant-se en «Sapiens» pot ser una manera molt interessant d’accedir al contingut del llibre, ja que pot afegir una dimensió visual i narrativa a les idees presents.
